Bé, han passat aproximadament 3 anys des de l'últim post al blog. I ara, una matinada de gener em veig, no amb l'obligació, sinó amb el desig de fer-l'ho més prolífic, pel què fa a posts. I quina millor manera de fer-ho amb una de les meves principals passions: la música. I és que la música és un llenguatge universal.
El disc que comento aquesta nit freda és el nou i flamant disc de Beck, "Hyperspace". Bé si voleu consultar dades informatives i tècniques sobre aquest treball, podeu consultar la Viquipèdia i la xarxa; aquí veureu la meva humil opinió. I és que per a mi, tot i que havia sentit, no massa en profunditat en Beck (cançons concretes) aquest, per a mi i per a molta gent un disc increïble. Començant per la portada. Un portada enigmàtica sense cap mena de dubte. Amb aquest cotxe dels anys 80 del segle XX. Ocultant-se la cara, fugint potser, del què és ser conegut: qui sap. M'encanta!
Músicalment és un disc fascinant. Amb sintetitzadors, guitarres i efectes que et transporten als anys 80. A la infantesa o adolescència de molts de nosaltres.
Si haig de destacar ara mateix un tema d'aquest disc, em quedo amb Chemical. El tema et va transportant per passatges de somni fins arribar a l'apoteosi final on tota la composició s'uneix rumb a l'infinit.
En tot cas, crec que no hi ha cap millor manera de reprendre el blog escoltant aquest disc. Us el recomano.
Love is a Chemical!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada